To Translate

dilluns, 15 d’agost de 2016

Fent revisió

Vaig començar aquest blog ara farà uns 8 anys quan ens vam traslladar, amb la meva família, de Barcelona a un poblet de l'Alta Anoia d'uns 300 habitants i escaig.
Mai he tingut una gràcia especial per escriure i, perquè no dir-ho, sempre m'ha fet MOLTA mandra. Quan era petita, algunes amigues teníen un quadernet per escriure, que començava amb allò de "querido diario". A mi també me'n van regalar un però mai vaig aconseguir ser constant. Suposo que perquè ho veia una cosa inútil: si és el meu diari, és secret i no l'ha de llegir ningú? quin sentit té escriure'l? jo ja sabia en cada moment què m'havia passat i, per tant, no em calia escriure-ho... Aquest punt de vista encara el tinc avui dia i, vist així, encara em fa mandra escriure.

Però vaig pensar fa 8 anys, que obrir un blog per anar documentant (al meu ritme) el que ens aniríem trobant amb aquest trasllat potser m'aniria bé ja que la veritat és que va ser un trasllat una mica forçós. Al meu fill li va costar. I a mi també. El primer any va ser difícil. Per mi va ser com posar-se una closca damunt i anar fent per tirar endavant... perquè tocava. Sense gaires aspiracions.

Tot i així vaig pensar que si era capaç d'escriure el que ens anàvem trobant, les coses boniques i persones maques (que també n'hem trobat i no seria just no dir-ho) que anàvem coneixent, el poder-ho llegir després, m'ajudaria a posar coses a lloc i no veure-ho tot tan magre. Potser podria llegir al cap d'un temps el camí que hauria fet i sentir-me satisfeta; si més no, tenir una alra perspectiva de la vida que no és la que tens en el mateix moment que et passen les coses.

Canvi de població, canvi de casa, canvi d'escola...canvi de vida.

Com a títol del blog vaig escollir "Cròniques del canvi" només pensant en això que deia; anar documentant les petites coses que serien diferents, les decisions que vas prenent, el camí que vas fent...

Acabo de fer una ullada al blog i per a la meva sorpresa veig que:

  1. Hi ha més cosa escrita de la que recordava
  2. Si fos ara, molt del que vaig esriure no ho penjaria
  3. Em repeteixo bastant en algunes coses
  4. És un testimoni MOLT fidel de com estava llavors; bastant descentrada (amb això no vull dir que hagi millorat). Però tot i que la incertesa al meu voltant encara hi és, crec que jo estic més a lloc.